Strappo: No pas per atzar cau el patriarcat
Mar Arza que reflexiona sobre les estructures patriarcals presents en la nostra societat. L’obra deixa empremta: fins i tot allò arrencat revela allò que persisteix. Quantes capes més necessitem extraure per neutralitzar la seva afectació i la seva presència?
+ Strappo
Una intervenció de Mar Arza al MNAC
La tècnica de l’strappo es va fer servir per pintures murals de les esglésies del Pirineu, avui exposades al Museu Nacional. Aquestes obres, singulars i emblemàtiques, van ser traslladades dels murs originals a l’espai del museu.
Tot i que l’objectiu era preservar-les, el gest continua sent extractiu: es va separar la pell de les parets d’un edifici litúrgic per portar-la a un entorn neutre i museístic. En aquest procés, resten capes profundes, petjades i ombres del que hi havia.
Mar Arza parteix d’aquesta tècnica ancestral per intervenir al cor de les sales de pintura mural. Hi presenta un fresc arrencat que revela una frase: ARCUS PATRIS FORTE NON CADUNT (“Els arcs del pare no cauen pas per casualitat”).
D’aquesta ferida emergeix un missatge latent sobre el poder. L’obra mostra com l’art pot ocultar o perpetuar certes estructures, però també pot fer-les visibles. Com una ruïna, ens parla del que cau i del que encara resisteix.
