Els seus noms se’ns escapen
Dibuixar la natura dins i fora el museu vol fomentar una nova manera de repensar la relació amb la natura, implicant infants, joves i famílies en un exercici creatiu i transformador, que els faci repensar la seva relació i el seu amor per l’entorn. El dibuix es converteix en un espai de resistència, d’aprenentatge i de cura, on la imaginació actua com a força per al canvi.
Arxiu de natura dibuixada dins i fora del Museu
El dibuix a l’aire lliure esdevé una eina per reconnectar amb la natura. Dibuixar enmig del bosc, o entre les esquerdes d’una vorera, permet contemplar la natura des de la lentitud i l’atenció. Qualsevol racó —un jardí urbà, un descampat, un arbre solitari— pot ser font d’observació i connexió. El dibuix es converteix en una pràctica per calmar la ment, activar la creativitat i descobrir allò que roman amagat a la nostra mirada ràpida i urbana.
Però el museu pot ser una extensió d’aquesta proposta: un espai on la natura ha entrat, on s’expressa i es fa present mitjançant obres pictòriques, escultòriques, fotogràfiques de diferents autores i moments històrics que també s’han fixat en les coses petites, en les plantes silvestres, en els arbres silenciosos que donen ombra als guerrers més valents, o a les flors sensuals que exciten les parelles que s’estimen. Dibuixar les espècies vegetals que han observat els artistes dins el museu és dibuixar una memòria col·lectiva d’espècies, obrint un diàleg entre cultura i medi ambient.
Dins o fora del museu, el dibuix de la natura ens recorda que el món vegetal no és només fons escènic, sinó base essencial de la vida; i que la creativitat és una eina poderosa per tornar a mirar, anomenar i respectar les formes de vida amb les quals compartim el planeta.
