Vesica piscis, de Fernando Prats
La intervenció Vesica Piscis de Fernando Prats a les sales d’art romànic del MNAC ofereix una lectura renovada i sensible d’un univers plàstic profundament arrelat en la nostra història visual. A partir d’un conjunt d’obres que dialoguen amb l’espai i amb els materials que les originen, Prats estableix paral·lelismes subtils entre èpoques que, a primera vista, semblen distants. Mitjançant processos que incorporen la gravetat, el moviment de l’aire o el batec inesperat d’unes ales, l’artista fixa sobre la superfície pictòrica rastres de forces naturals, convertint-les en registres visibles del moviment universal.
Aquesta aproximació li permet teixir una constel·lació de paisatges que evoquen el pas del temps, els ritmes de la natura i les geometries invisibles que també estructuren l’art romànic. En aquest diàleg silenciós, es revela una connexió atemporal entre les temàtiques, més enllà de les diferències conceptuals i estilístiques que separen els segles.
Comissariat per Gloria Moure, el projecte es desplega com un itinerari que recorre les sales, generant una trama de correspondències entre les obres romàniques i els paisatges alternatius creats per Prats. L’artista hi explora la representació de la natura com a subjecte poètic i pictòric, alhora que reivindica la pintura com una sedimentació de capes, temps i memòries. Les seves peces, situades “fora del temps”, reflecteixen la complexitat i les contradiccions de l’experiència humana, convidant-nos a percebre l’espai del museu com un territori viu on passat i present s’entrellacen de manera inesperada i reveladora.
