Francesc d’A. Galí. El mestre invisible
Francesc d’Assís Galí i Fabra (1880–1965), figura clau de l’art català del segle XX, va ser pintor, muralista i mestre d’artistes com Joan Miró. Va destacar per la seva obra a la cúpula del Palau Nacional, on va representar 35 figures al·legòriques, i per la seva participació a l’Exposició Internacional de 1929. Tot i la seva influència, Galí va optar per un paper discret, treballant a l’ombra i sense preocupar-se pel seu llegat. L’exposició al Museu Nacional vol reivindicar la seva figura i explorar els orígens del Museu en el marc del projecte d’ampliació cap al centenari de l’Exposició.
Una figura clau de l’art català del segle XX
Francesc Galí va ser un dels grans renovadors de l’art i la pedagogia artística a Catalunya durant el Noucentisme. Format al costat de Pompeu Fabra, va impulsar una nova manera d’ensenyar art des de la seva Escola d’Art i l’Escola Superior dels Bells Oficis de la Mancomunitat. Entre els seus alumnes hi trobem noms tan destacats com Joan Miró i Llorens Artigas.
A més de mestre, Galí va ser un artista polifacètic: pintor, dibuixant, muralista, cartellista i il·lustrador. Es va formar amb mestres com Santiago Rusiñol i Alexandre de Riquer, i la seva obra recorre els grans moviments de la modernitat catalana: modernisme, simbolisme, noucentisme i avantguarda. Entre les seves creacions més emblemàtiques hi ha la cúpula del Palau Nacional i els cartells de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929.
Tot i la seva influència, Galí va preferir mantenir-se en un segon pla, donant protagonisme als seus deixebles i deixant de banda el reconeixement personal. La Guerra Civil va accentuar encara més aquest anonimat.
Aquesta exposició vol recuperar i fer visible la petjada d’un mestre que, tot i no voler deixar rastre, va marcar profundament l’art català del segle XX.
