“Patrimoni nacional. Nova exposició temporal al MNAC”, conferència performativa de Núria Güell

L’artista fa pública la seva extensa investigació entorn a la poc coneguda funció dels museus com a dipositaris d’obres d’art que passen per algun procés judicial. Una recerca dins i fora del museu i fruit de múltiples converses amb professionals de la gestió, la seguretat i el registre de les obres d’art als centres patrimonials.

La proposta de Núria Güell pren la forma d’una conferència en la que recopila tot aquest procés, per tal d’evocar una exposició comissariada, no ja per especialistes en art, sinó pels tribunals de justícia.

Núria Güell entén la seva pràctica artística “com una pràctica social i políticament necessària en la que el fet cultural i l’establert es posen en joc”. El seu procés de treball parteix de la recerca i l’anàlisi de dades i situacions, continua amb el plantejament d’interrogants i, finalment, amb una proposta d’actuació d’incidència real.

En la seva recerca al Museu Nacional d’Art de Catalunya es fixa en una funció poc coneguda, però habitual, dels museus: la de custodiar les obres que es troben en dipòsit judicial, és a dir, aquells béns (obres d’art) que els jutges procedeixen a assegurar com a béns litigiosos quan en un cas legal es decreta un embargament o una confiscació.

Núria Güell aprofundeix en aquest paper de custodi, que entra clarament en les funcions del museu (tal com són definides per la UNESCO, “la institució al servei de la societat que investiga, col·lecciona, conserva, interpreta i exhibeix el patrimoni material i immaterial”) però que, al mateix temps, evidencia l’altra cara de la noció de patrimoni associada a valors humanistes, de coneixement, de bellesa o de bondat. Precisament pel seu valor, les obres d’art són també objecte d’espoli, de falsificacions o d’adquisicions fora de la legalitat.