Strappo: No per atzar cau el patriarcat
La tècnica de l’strappo es va utilitzar per extreure les pintures murals de les esglésies del Pirineu, que s’exposen en aquestes sales i que doten de singularitat les col·leccions del Museu Nacional. Encara que la intenció era la de fer un rescat, no deixa de ser un acte extractiu —literalment, un arrencament— que trasllada la pell de les parets d’un edifici litúrgic i mil·lenari als murs asèptics del museu. Un cop arrencada la pintura, romanen les capes profundes amb restes, com una ombra o una petjada de la brillantor original.
Mar Arza pren com a pretext aquesta tècnica llegendària d’arrencament i intervé en el cor de l’espai expositiu de les pintures murals amb un fresc arrencat que deixa veure les restes d’una sentència reveladora: “ARCUS PATRIS FORTE NON CADUNT” (‘Els arcs del pare no cauen pas per casualitat’).
Descobrim així com apareix, dels vestigis o ferides d’un procés d’apropiació institucional, un missatge subliminar que remet a la perennitat de certes dinàmiques de poder que s’amaguen o que es donen per enteses i acceptades. Paradoxalment, l’art pot servir alhora per amagar-les perpetuar-les o, al contrari, posar-les en evidència, veure-les sota la runa de les dominacions que s’esfondren.
