Glossari “El mirall perdut. Jueus i conversos a l’edat mitjana”

 

Afikoman: última part de la matsà que es menja al final de la Pasqua.

Aljama: comunitat jueva sotmesa als poders cristians.

Bimà (o tebà): plataforma elevada situada normalment al centre de la sinagoga des de la qual es llegeix la Torà.

Circumcisió o brit milà: pràctica ritual jueva que consisteix en l’ablació del prepuci del gland el vuitè dia després del naixement de l’infant, signe de l’aliança perdurable entre Déu i Abraham i la seva descendència.

Daià: jutge religiós competent en plets rabínics.

Hagadà (pl. hagadàs, hagadot): narració de l’Èxode d’Egipte que és preceptiu llegir en l’àpat ritual de la Pasqua.

Hanukkà: festivitat que commemora la purificació del Temple durant la qual és preceptiu encendre un llum de vuit candeles.

Hekhal: arca en forma d’armari adossada o encastada a la paret oriental de la sinagoga.

Jaroset: massa dolça feta de fruites, espècies i vi que serveix per untar les herbes amargues que es mengen en el séder.

Judaïtzant o criptojueu: convers que practica secretament el judaisme.

Liber iudeorum: llibre notarial que consigna els préstecs concedits i els deutes contrets pels jueus.

Maror: herbes amargues que és preceptiu menjar en el séder.

Marrà: convers judaïtzant.

Matsà (pl. matsàs, matzot): pa alís que és preceptiu menjar en el séder.

Menorà: el canelobre del Temple de Jerusalem i, per extensió, el canelobre de set braços.

Mishnà Torà: compilació canònica de la llei oral que recull les regles de la Torà.

Mitsvà (pl. mitsvàs, mitsvot): els 613 preceptes juridicoreligiosos que regulen la conducta del jueu observant.

Pasqua: festivitat que commemora l’èxode israelita d’Egipte i l’alliberament del captiveri. La celebració familiar comença amb el séder.

Rimonim: literalment «magranes» en hebreu. Peces que solen servir com a element decoratiu a l’extrem dels rotlles de la Torà.

Sàbat: dissabte; descans sabàtic observat amb abstenció d’encendre foc i de fer qualsevol feina.

Séder: cerimònia ritual del sopar de Pasqua en què es menja la matsà, el maror i altres herbes untades amb el jaroset, es parteix l’afikoman i es recita l’hagadà.

Sucot: festa que commemora la travessa dels israelites pel desert fins a arribar a la terra promesa.

Tal·lit: mantell d’oració que vesteixen els homes jueus.

Talmud: compilació canònica de la llei oral recollida en la Mishnà i altres fonts rabíniques clàssiques.

Tik: capsa o estoig rígid de fusta o metall on es guarda el rotlle de la Torà.

Torà: llibre o rotlle on estan escrits el codi mosaic i la doctrina del judaisme que la tradició considera revelats al Sinaí.

Tzitzit: serrells nuats a les puntes del tal·lit.

Yom Kipur: festivitat dedicada al penediment i l’expiació de pecats, la celebració de la qual exigeix dejuni i mortificació.

Zohar: llibre fundacional de la Càbala jueva