This website uses cookies so that we can provide you with the best user experience possible. Cookie information is stored in your browser and performs functions such as recognising you when you return to our website and helping our team to understand which sections of the website you find most interesting and useful.
PUNCTUM.
La Primavera Fotogràfica va ser un certamen de periodicitat biennal, iniciativa d’un grup de fotògrafs, galeries i centres culturals barcelonins per promoure la fotografia com a mitjà d’expressió. Era el primer pas per assolir una normalització cultural de la fotografia. Des de mitjans dels anys setanta i fins als primers anys vuitanta va créixer l’interès per la fotografia i es van crear algunes galeries especialitzades a Barcelona. Una jove generació de fotògrafs va veure l’oportunitat de reivindicar la fotografia més enllà del fotoperiodisme i abordar la problemàtica del sector que no havia estat present al Congrés de Cultura Catalana del 1977.
Els seus models eren el festival Venezia – La fotografia (1979) i el Mois de la Photo à Paris (1980). Es crearen les Jornades Catalanes de Fotografia (1980) i les seves conclusions marcaren el camí cap a aquest certamen. Es vindicaren la promoció i la divulgació de la fotografia creativa i l’estudi de la fotografia des d’una perspectiva històrica, sociològica, psicològica i estètica, així com la renovació de la pedagogia i el paper de la fotografia a la societat.
La possibilitat d’exposar la col·lecció de Sam Wagstaff a la Fundació Joan Miró en el marc de la primera edició va donar un to internacional al festival des de bon inici, que s’expandí per tot Catalunya. Calia que aquelles accions fossin acollides per una institució cultural, i el Departament de Cultura de la Generalitat liderà la iniciativa amb el suport del cap del Servei de Cinematografia, Miquel Porter Moix, en la primera edició, centrada a Barcelona. Poc després en va ser responsable el Servei d’Arts Plàstiques, i es va expandir per tot Catalunya.
Artistes i dissenyadors de renom han deixat la seva empremta en el programa de mà, en el catàleg general de cada edició i en el logotip. Cada catàleg reflecteix la riquesa de les propostes fotogràfiques del país i la implicació de tota mena d’entitats públiques i privades. El 1988 David Balsells entrà com a director del certamen. Es crearen el Premi del Llibre Fotogràfic i el Fòrum Fotogràfic, que permeteren l’intercanvi entre creadors, experts, galeristes i col·leccionistes, i el festival s’internacionalitzà. El Centre d’Arts Santa Mònica va ser l’epicentre de l’exposició central del certamen i el lloc de la seva coordinació. A poc a poc, el festival assolí els seus objectius de promoció i difusió de la fotografia, i anà marcant la seva evolució com a mitjà vers el món de la imatge. El 1994 es compraren les primeres fotografies per al Fons d’Art de la Generalitat i el 1996 es publicà el Llibre blanc del patrimoni fotogràfic, base per a la constitució del Departament de Fotografia al MNAC, amb la direcció d’Eduard Carbonell, que acollí els fons adquirits. La Primavera Fotogràfica va ser l’eix vertebrador de la fotografia de creació a Catalunya i, al mateix temps, articulà la política institucional de la cultura fotogràfica del país durant dues dècades.
Han passat quaranta-dos anys des de la seva creació i vint des de la seva desaparició, però el llegat documental és immens i calia mostrar-lo pel gran èxit de participació que assolí de les institucions públiques, entitats privades, galeries i escoles d’art d’arreu de Catalunya al llarg de les dotze edicions. Els documents exposats pertanyen íntegrament a la biblioteca i arxiu de Josep Rigol, a qui agraïm la generositat i la col·laboració.