Hola
MNAC MNAC

Més Torent

Descobrim la figura d’Eveli Torent, pintor i il·lustrador, poc conegut però de personalitat i trajectòria sorprenents , nascut a Badalona el 1876. Forjat a l’entorn d’Els 4 Gats, epicentre crucial del modernisme català, es relaciona aleshores amb Picasso, que entre els anys 1899 i 1900 realitza tres retrats al carbó de Torent, i també amb Carles Casagemas, Joaquim Mir i Hermen Anglada Camarasa.

Entre Els Quatre Gats i la maçoneria

Com molts altres artistes de la seva època, Eveli Torent va viatjar a París a inicis del segle XX cercant noves oportunitats. Amb un esperit emprenedor, ja el 1902 va participar en el Saló dels Independents i va exposar per primer cop el 1903 a la prestigiosa galeria de Berthe Weill. Durant la seva estada a París, va continuar exposant regularment fins al 1914.

En l’àmbit de la il·lustració, Torent va començar col·laborant amb les revistes catalanes més destacades del moment, com Luz, L’Esquella de la Torratxa i Hispania. A París, va seguir desenvolupant aquesta faceta professional, contribuint a publicacions com L’Assiette au Beurre, La Vie Parisienne i Le Rire.

Amb una inclinació innata per l’aventura, el 1914 es va traslladar a Nova York, on ràpidament va establir connexions amb els cercles socials hispans i organitzacions filantròpiques vinculades a la maçoneria, amb la qual mantindria una estreta relació al llarg de la seva vida. Quan va tornar a Barcelona a finals del 1919, Torent va iniciar una nova etapa tant personal com professional, obrint el seu estudi a la plaça Medinaceli i exercint com a professor d’art decoratiu i dibuix.

El 1922, va adquirir la Torre d’en Rovira, una antiga torre de defensa a Sant Josep, Eivissa, on va establir la seva residència d’estiu. Allà, va crear un museu amb vestigis arqueològics i un singular parc monumental adornat amb figures simbòliques de la maçoneria. Amb el temps, va convertir aquest espai en una atracció turística, assumint el rol del “Gran Califa d’es Pallaret”, un personatge peculiar que donava la benvinguda als visitants amb la seva particular hospitalitat.

Torent va ser empresonat el 1939 a la presó Model de Barcelona per la seva implicació en la maçoneria i va morir l’any següent, poc després de ser alliberat.

 

Les tardes de la neuròtica
Catàleg de l’exposició “Eveli Torent. Entre els Quatre Gats i la maçoneria”

Catàleg de l’exposició “Eveli Torent. Entre els Quatre Gats i la maçoneria”

Descobrim Eveli Torent, un artista singular

Descobrim Eveli Torent, un artista singular

Properament \ Les claus d’Eveli Torent, amb Lluïsa Sala Tubert

Properament \ Les claus d’Eveli Torent, amb Lluïsa Sala Tubert

Les obres d’Eveli Torent a l’exposició del MNAC

Les obres d’Eveli Torent a l’exposició del MNAC

Els Quatre Gats, més enllà del mite, amb Sebastià Sánchez Sauleda

Els Quatre Gats, més enllà del mite, amb Sebastià Sánchez Sauleda

Art i repressió

Cap de la Montserrat cridant, de Juli Gonzàlez

Cap de la Montserrat cridant, de Juli Gonzàlez

Al·legoria de l’afusellament de Federico García Lorca de Fernando Briones

Al·legoria de l’afusellament de Federico García Lorca de Fernando Briones

Manifestacions, de Colita

Manifestacions, de Colita

Aixafem el feixisme, de Pere Català Pic

Aixafem el feixisme, de Pere Català Pic

Llibertat d’expressió de pensament

Llibertat d’expressió de pensament

Santa Cultura, màrtir del feixisme, d’Àngela Nebot

Santa Cultura, màrtir del feixisme, d’Àngela Nebot

La vaga de tramvies, de Francesc Garcia Vilella

La vaga de tramvies, de Francesc Garcia Vilella

Espais i relats de la Guerra Civil

Espais i relats de la Guerra Civil

Educació per la pau

Educació per la pau

Eveli Torent. Entre Els Quatre Gats i la maçoneria Adolf Fargnoli. Del noucentisme a l’avantguarda PUNCTUM. Primavera fotogràfica, 1982-2004 “Longaron i Friday Foster. L’heroïna inesperada” Donació Pere Formiguera. La pulsió creativa El mirall perdut. Jueus i conversos a l’edat mitjana Suzanne Valadon. Una epopeia moderna