Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.
Més Torent
Descobrim la figura d’Eveli Torent, pintor i il·lustrador, poc conegut però de personalitat i trajectòria sorprenents , nascut a Badalona el 1876. Forjat a l’entorn d’Els 4 Gats, epicentre crucial del modernisme català, es relaciona aleshores amb Picasso, que entre els anys 1899 i 1900 realitza tres retrats al carbó de Torent, i també amb Carles Casagemas, Joaquim Mir i Hermen Anglada Camarasa.
Entre Els Quatre Gats i la maçoneria
Com molts altres artistes de la seva època, Eveli Torent va viatjar a París a inicis del segle XX cercant noves oportunitats. Amb un esperit emprenedor, ja el 1902 va participar en el Saló dels Independents i va exposar per primer cop el 1903 a la prestigiosa galeria de Berthe Weill. Durant la seva estada a París, va continuar exposant regularment fins al 1914.
En l’àmbit de la il·lustració, Torent va començar col·laborant amb les revistes catalanes més destacades del moment, com Luz, L’Esquella de la Torratxa i Hispania. A París, va seguir desenvolupant aquesta faceta professional, contribuint a publicacions com L’Assiette au Beurre, La Vie Parisienne i Le Rire.
Amb una inclinació innata per l’aventura, el 1914 es va traslladar a Nova York, on ràpidament va establir connexions amb els cercles socials hispans i organitzacions filantròpiques vinculades a la maçoneria, amb la qual mantindria una estreta relació al llarg de la seva vida. Quan va tornar a Barcelona a finals del 1919, Torent va iniciar una nova etapa tant personal com professional, obrint el seu estudi a la plaça Medinaceli i exercint com a professor d’art decoratiu i dibuix.
El 1922, va adquirir la Torre d’en Rovira, una antiga torre de defensa a Sant Josep, Eivissa, on va establir la seva residència d’estiu. Allà, va crear un museu amb vestigis arqueològics i un singular parc monumental adornat amb figures simbòliques de la maçoneria. Amb el temps, va convertir aquest espai en una atracció turística, assumint el rol del “Gran Califa d’es Pallaret”, un personatge peculiar que donava la benvinguda als visitants amb la seva particular hospitalitat.
Torent va ser empresonat el 1939 a la presó Model de Barcelona per la seva implicació en la maçoneria i va morir l’any següent, poc després de ser alliberat.
